Quan alguna cosa canvia: sabem detectar els senyals d’assetjament escolar?
“No em passa res.”
Tres paraules que moltes famílies, educadors i professionals han sentit alguna vegada.
I segurament, moltes vegades, realment no passa res.
Però altres vegades sí.
El problema és que un infant que està patint no sempre sap explicar què li passa. I una situació d’assetjament escolar no sempre deixa marques visibles.
Per això és tan important aprendre a observar i saber reconèixer alguns dels possibles senyals d’assetjament escolar.
L’assetjament no sempre és evident
Quan pensem en assetjament escolar podem imaginar una agressió directa.
Però també pot adoptar formes molt menys visibles.
No deixar que algú formi part del grup.
Riure cada vegada que parla.
Ignorar-lo sistemàticament.
Fer comentaris constants sobre el seu cos, la seva manera de parlar o qualsevol altra característica.
Crear un grup de missatgeria per parlar-ne.
Difondre una fotografia.
Fer circular rumors.
Posar-li un sobrenom que ha demanat reiteradament que deixin d’utilitzar.
Una situació puntual no és necessàriament assetjament escolar.
Però quan determinats comportaments es repeteixen, generen una situació de desequilibri i provoquen patiment, hem de prestar-hi atenció.
Més del 14% de l’alumnat afirma conèixer casos al seu entorn
Les últimes dades publicades per Fundación ANAR i Fundación Mutua Madrileña ens recorden que no estem davant d’un problema anecdòtic.
Segons el VIII Informe “La opinión de los/as estudiantes”, el 14,1% de l’alumnat consultat afirma que ell o algun dels seus companys pateix assetjament escolar i/o ciberassetjament.
La xifra era del 12,3% el curs anterior.
I hi ha una altra dada que ens hauria de fer reflexionar.
El 27,6% dels casos d’assetjament presencial coneguts pels alumnes duren més d’un any.
Això significa que, quan finalment detectem una situació, potser fa setmanes o mesos que un infant està intentant conviure amb ella.
Per això és tan important identificar possibles senyals d’assetjament escolar i, sobretot, generar espais on els infants se sentin segurs per explicar què els està passant.
Quins senyals podem observar?
No existeix una fórmula exacta per detectar l’assetjament escolar.
Tampoc hem d’interpretar automàticament qualsevol canvi de comportament com una prova que existeix bullying.
Però hi ha determinades situacions que mereixen la nostra atenció.
No voler anar a l’escola
Excuses freqüents per quedar-se a casa, malestar recurrent abans d’anar a classe o una preocupació especialment intensa els diumenges al vespre poden indicar que alguna cosa relacionada amb l’entorn escolar genera malestar.
Canvis sobtats d’humor
Irritabilitat, tristesa, nerviosisme o canvis de comportament que no eren habituals poden ser una manera d’expressar una preocupació que encara no es pot explicar amb paraules.
Aïllament
Deixar de veure determinades amistats, no voler participar en activitats o passar molt més temps sol també pot ser un canvi que convé observar.
Canvis en el rendiment escolar
Una baixada sobtada del rendiment o una falta de concentració pot tenir moltes causes, però si coincideix amb altres canvis també mereix atenció.
Objectes perduts o trencats
Material escolar, roba o altres objectes que desapareixen o arriben malmesos repetidament poden ser un altre element a tenir en compte.
Canvis relacionats amb el mòbil
Por o nerviosisme en rebre notificacions, abandonar sobtadament determinades xarxes o, al contrari, comprovar constantment què està passant poden estar relacionats amb problemes en l’entorn digital.
Aquests comportaments no demostren per si sols que existeixi assetjament escolar.
La seva importància està en el canvi.
Quan coneixem un infant, també coneixem, en certa manera, què és habitual en ell.
I és quan alguna cosa canvia que convé estar especialment atents.
Com podem preguntar què està passant?
Detectar possibles senyals d’assetjament escolar és només el primer pas.
Després cal crear un espai on parlar sigui possible.
Un interrogatori difícilment generarà confiança.
Preguntes obertes poden ajudar molt més:
“Com ha anat avui?”
“Amb qui has estat al pati?”
“Hi ha alguna cosa de l’escola que últimament et preocupi?”
“Com et sents amb els companys de classe?”
I sobretot, escoltar.
Sense interrompre.
Sense restar importància al que explica.
Sense reaccionar immediatament amb enfadament.
Expressions com “són coses de nens”, “no en facis cas” o “has de defensar-te” poden provocar que l’infant interpreti que el seu problema no és prou important.
Per a un adult una determinada situació pot semblar petita.
Per a un infant que la viu cada dia pot ser enorme.
I si el nostre fill o filla només ho està veient?
No hem de parlar d’assetjament escolar únicament amb els infants que el pateixen.
També hem de parlar amb qui l’observa.
Perquè moltes situacions passen davant dels companys i companyes.
Què faries si veiessis que sempre deixen la mateixa persona fora?
A qui demanaries ajuda?
Creus que explicar-ho seria acusar algú?
Com podries donar suport a aquell company sense posar-te en risc?
Aquestes converses són importants perquè els infants també necessiten eines per actuar quan no són ni la víctima ni l’agressor.
El ciberassetjament afegeix una nova dificultat
El problema tampoc s’acaba necessàriament quan acaba l’horari escolar.
Els grups de missatgeria, les xarxes socials, els videojocs i altres canals digitals poden fer que una situació continuï durant tota la tarda i arribi fins i tot a l’habitació de l’infant.
Les dades més recents mostren, a més, com les formes d’agressió digital també estan evolucionant.
El VIII Informe d’ANAR i Fundación Mutua Madrileña assenyala que el 23,5% de les agressions digitals analitzades havien utilitzat intel·ligència artificial per manipular imatges de la víctima.
Educar en l’ús responsable de la tecnologia i treballar la convivència digital és, per tant, cada vegada més necessari.
Escola, família i professionals: una mirada compartida
L’escola observa una part de la vida de l’infant.
La família n’observa una altra.
Els companys poden veure situacions que cap adult presencia.
I els professionals que treballen amb infants i adolescents poden detectar altres canvis.
Per això compartir informació, escoltar-nos i actuar coordinadament és fonamental.
No es tracta de buscar culpables.
Es tracta de protegir.
No hauríem d’esperar que sigui l’infant qui faci el primer pas
Parlar d’assetjament escolar és important.
Però encara ho és més construir entorns on parlar-ne sigui fàcil.
On un infant sàpiga identificar què li està passant.
On un company sàpiga què fer si ho presencia.
On una família conegui els possibles senyals d’assetjament escolar.
I on els professionals disposin d’eines per actuar.
A REIR treballem cada dia al costat d’infants, adolescents i famílies.
I aquesta experiència ens recorda una idea fonamental:
davant de determinades realitats, actuar és imprescindible. Però arribar abans pot canviar moltes coses.
És hora de començar a arribar abans.
Aviat en parlarem.
