(Versión en castellano bajo estas lineas)
Fa disset anys que dins d’aquell tren de llarg recorregut Cadis-Barcelona i amb 23 anys, poc em podia imaginar el que avui estic vivint. Un 24 de juny del 2000, un jove gadità, transitava per unes vies plenes d’il·lusions i esperances però també de pors i angoixes cap a una nova vida.
(Versión en castellano bajo estas líneas)
Encara recordo el moment en què fa uns onze anys, quan anava a recollir a la feina a la meva dona, Educadora Social, em quedava sovint jugant una estona amb uns nens. Uns nens que la mala sort els havia portat a viure una vida que ningú es mereix haver viscut. Un món que havia estat desconegut per mi fins llavors. Sempre marxava amb indignació i impotència, tot allò no era just. Vaig prometre’m que algun dia faria tot el possible i aportaria el meu granet de sorra per millorar la situació d’aquests infants. Per sort, aquell dia no va trigar gaire…
